FI A LA DISCRIMINACIÓ PER BLOQUEIG GEOGRÀFIC EN L’ E-COMMERCE: UNA ALTRA FITA CAP A UN AUTÈNTIC MERCAT ÚNIC DIGITAL

FI A LA DISCRIMINACIÓ PER BLOQUEIG GEOGRÀFIC EN L’ E-COMMERCE: UNA ALTRA FITA CAP A UN AUTÈNTIC MERCAT ÚNIC DIGITAL

Arnau Ricard Florensa

17-09-2019


Un dels reptes més importants de la Unió Europea per a aconseguir la plenitud del mercat interior, entès com un espai de comercialització de productes i de serveis lliure de fronteres dins l’Espai Econòmic Europeu, és la supressió de barreres tecnològiques injustificades que impedeixen, dificulten o discriminen la compravenda d’un bé o la prestació d’un servei per raó de la nacionalitat, lloc de residència o lloc d’establiment del client.

Amb aquest objectiu, el Reglament (UE) 2018/302, de 28 de febrer[1], ha esdevingut directament aplicable a tots els Estats Membres des del passat 3 de desembre de 2018.

Quines són les barreres tecnològiques més comunes que els comerciants han utilitzat en transaccions transfrontereres? Principalment, han estat dues: el geobloqueig (geoblocking) i la geodiscriminació (geofiltering).

El geobloqueig es produeix quan un comerciant no permet al client iniciar una transacció per raons únicament de la seva nacionalitat, lloc de residència o lloc d’establiment. Per la seva part, la geodiscriminació sí permet executar la transacció al client, però oferint-li unes condicions diferents en funció dels tres factors referits (nacionalitat, lloc de residència i lloc d’establiment). Aquestes tècniques de discriminació injustificada es poden manifestar durant tot el procés de contractació, és a dir, des que el consumidor es disposa a iniciar la compra o contractació del servei fins que el rep.

Vegem a continuació a quines pràctiques concretes ha volgut posar-hi fi la nova regulació europea en l’àmbit del comerç electrònic. Per a fer-ho més comprensible pel lector, utilitzarem el següent exemple: en Jordi, consumidor resident a Barcelona, decideix comprar pel proper viatge d’estiu unes ulleres de sol per mitjà de la botiga online d’una empresa italiana.

 

  1. Accés a interfícies en línia amb independència de la nacionalitat o ubicació geogràfica

L’article 3 del Reglament prohibeix qualsevol pràctica que bloquegi o limiti l’accés a pàgines web o aplicacions mòbil per motius relacionats amb la nacionalitat o ubicació geogràfica del client, com ara la direcció IP de l’ordinador, l’adreça o el codi postal, entre d’altres). En l’exemple de referència, si en Jordi pretengués accedir amb el seu telèfon mòbil al lloc web de l’empresa italiana (“www.occhiali.it”), aquesta no li podrà denegar l’accés pel mer fet d’accedir-hi des d’Espanya.

Per les mateixes raons anteriors, el Reglament també prohibeix redirigir un client a una versió diferent de la interfície en línia a la que el client hagi volgut accedir inicialment. Seguint amb l’exemple, si en Jordi volgués accedir a la botiga en línia ubicada al lloc web “www.occhiali.it”, l’empresa italiana no el podrà redirigir a la botiga en línia espanyola accessible des del lloc web “www.occhiali.es”, llevat que hagi prestat el seu consentiment exprés. Cal ressaltar, però, que aquest consentiment serà revocable en tot moment i que el client ha de poder accedir, quan vulgui, a totes les versions de la interfície en línia que disposi el comerciant.

 

  1. Accés a productes i serveis sense possibilitat de discriminar geogràficament

L’article 4 del Reglament prohibeix als comerciants aplicar condicions generals d’accés als seus productes o serveis que siguin discriminatòries amb base a la nacionalitat, lloc de residència o lloc d’establiment del client de la UE. En aquest sentit, el Reglament posa especial èmfasi en dos elements: el preu i els serveis d’entrega.

Quant al preu, tot comerciant té llibertat per fixar els preus de venda dels béns i/o serveis oferts electrònicament. Ara bé, el Reglament no permet aplicar preus diferents en una mateixa interfície en línia (lloc web o aplicació mòbil), a diferents clients per motius relacionats amb la seva nacionalitat, lloc de residència o lloc d’establiment.

En l’exemple, si en Jordi troba una oferta de les ulleres econòmicament més atractiva al web www.occhiali.de, quan es disposi a comprar el producte el comerciant no li podrà aplicar el preu del lloc web www.occhiali.es pel mer fet de connectar-se des d’Espanya, de manera que li haurà de permetre comprar les mateixes ulleres al preu ofert a la botiga en línia alemanya. Tanmateix, això no impedeix al comerciant que pugui aplicar diferents preus sobre un mateix producte o servei a les diferents interfícies en línia que tingui arreu de l’Espai Econòmic Europeu. 

Respecte als serveis d’entrega, el comerciant té llibertat per decidir on i sota quines condiciones lliura els seus productes. L’únic que exigeix el Reglament és no discriminar a clients, també per raons de nacionalitat, lloc de residència o lloc d’establiment, que es disposen a recollir els seus productes a qualsevol dels Estats Membres on el comerciant ofereix la seva entrega.

Per tant, al supòsit enunciat, si per mitjà del lloc web www.occhiali.it l’empresa italiana ofereix únicament l’entrega de les seves ulleres a Itàlia, el comerciant podrà rebutjar la venda de les ulleres en cas que en Jordi indiqui com a lloc d’entrega el seu domicili a Barcelona. Ara bé, si l’empresa empresa italiana, mitjançant el mateix lloc web, ofereix l’entrega dels seus productes a qualsevol Estat Membre  - apujant el seu preu amb els corresponents costos d’entrega -, en Jordi podrà indicar com adreça d’entrega el seu domicili a Barcelona i el comerciant no s’hi podrà negar.

 

  1. Pagaments en l'e-commerce actual

El comerciant segueix sent lliure d’escollir els mitjans de pagament acceptats per què els clients puguin adquirir els productes o contractar els serveis oferts electrònicament. Ara bé, segons l’article 5 del Reglament, si el comerciant accepta un determinat mètode de pagament -per exemple, transferència bancària o targeta de crèdit-, el que no pot fer és rebutjar el pagament o incrementar el preu si el consumidor es disposa a satisfer-lo utilitzant aquests instruments de pagament per motius relacionats amb la ubicació del compte de pagament o el lloc d’emissió de la targeta.

En l’exemple en qüestió, si en Jordi pretén efectuar el pagament de les ulleres des del compte corrent que té a un banc espanyol, l’empresa italiana no podrà oposar-s’hi i haurà de permetre que en Jordi pugui finalitzar la compra.

 

  1. Conclusions

És cert que encara existeixen factors que dificulten la implantació d’un vertader mercat únic digital. Elements com els costos de transport, devolucions de productes o procediments de resolució de conflictes derivats d’operacions transfrontereres constitueixen elements que els comerciants encara tenen molt presents a l’hora d’adreçar-se a clients d’altres Estats Membres.

Sigui com sigui, aquesta normativa suposa una nova fita cap a un autèntic mercat únic digital. Els clients, independentment de la seva nacionalitat, lloc de residència o establiment triat, hauran de rebre un mateix tracte quan es disposin a comprar un producte o contractar un servei per Internet a un comerciant establert en un altre Estat Membre. A més, cal ressaltar que, en comparació amb una transacció interna, de caire estrictament nacional, totes les pràctiques prohibides pel Reglament aplicables a operacions transfrontereres no comporten cap cost addicional pels comerciants.

Cal confiar que l’aplicació d’aquest Reglament es tradueixi en un bon impuls a la lliure circulació de mercaderies i a la lliure prestació de serveis dins l’Espai Econòmic Europeu. Per confirmar-ho, haurem d’esperar a les conclusions de la Comissió Europea en la seva primera avaluació sobre l’impacte d’aquesta regulació en el mercat interior, prevista per a principis de l’any 2020. 

 

[1] Reglament (UE) 2018/302, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de febrer de 2018, sobre mesures destinades a impedir el bloqueig geogràfic injustificat i altres formes de discriminació per raó de la nacionalitat, del lloc de residència o del lloc d’establiment dels clients al mercat interior i pel que es modifiquen els Reglaments (CE) nº 2006/2004 i (UE) 2017/2394 i la Directiva 2009/22/CE.